| Títol : |
El català que ara es parla : llengua i periodisme a la ràdio i la televisió |
| Tipus de document : |
text imprès |
| Autors : |
Ivan Tubau, Autor |
| Editorial : |
Barcelona : Empúries |
| Data de publicació : |
1990 |
| Col·lecció : |
Biblioteca universal Empúries núm. 42 |
| Nombre de pàgines : |
316 p |
| Dimensions : |
20 cm |
| ISBN/ISSN/DL : |
978-84-7596-223-8 |
| Idioma : |
Català (cat) |
| Paraules clau : |
normalització del català. mitjans de comunicació. |
| Classificació : |
804.9 Llengua catalana en general i sociolingüística del català |
| Resum : |
La ràdio i la televisió han propiciat que, per primer cop en la història des de la invenció de la impremta, la llengua oral substitueixi l'escrita com a model públic principal i vehicle periodístic prioritari. Centrant l'estudi en el cas de Catalunya i del català, l'autor planteja les relacions entre llengua -normativa, estàndard, espontània- i periodisme oral, constata el conflictiu estat de la qüestió i en parla amb locutors i periodistes; amb assessors i correctors; amb directius d'emissores; amb professors de periodisme i amb lingüistes. La conclusió no és gens apocalíptica: en una societat democràtica, la ràdio i la televisió, molt més que els mitjans impresos, són eines llibertàries que difonen i legitimen la llengua viva real. |
| Permalink : |
http://pmb.bibgirona.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=25736 |
El català que ara es parla : llengua i periodisme a la ràdio i la televisió [text imprès] / Ivan Tubau, Autor . - Barcelona : Empúries, 1990 . - 316 p ; 20 cm. - ( Biblioteca universal Empúries; 42) . ISBN : 978-84-7596-223-8 Idioma : Català ( cat)
| Paraules clau : |
normalització del català. mitjans de comunicació. |
| Classificació : |
804.9 Llengua catalana en general i sociolingüística del català |
| Resum : |
La ràdio i la televisió han propiciat que, per primer cop en la història des de la invenció de la impremta, la llengua oral substitueixi l'escrita com a model públic principal i vehicle periodístic prioritari. Centrant l'estudi en el cas de Catalunya i del català, l'autor planteja les relacions entre llengua -normativa, estàndard, espontània- i periodisme oral, constata el conflictiu estat de la qüestió i en parla amb locutors i periodistes; amb assessors i correctors; amb directius d'emissores; amb professors de periodisme i amb lingüistes. La conclusió no és gens apocalíptica: en una societat democràtica, la ràdio i la televisió, molt més que els mitjans impresos, són eines llibertàries que difonen i legitimen la llengua viva real. |
| Permalink : |
http://pmb.bibgirona.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=25736 |
|  |
